Foto Eva Palau

Aquesta brisa  temperada del mediterrani s'ha llevat gèlida.

Exhalen les aigües bafarades  en cada un dels seus batecs.

Un toll de vida,

aquest sol d'equinocci

reteixint-se  de la mandra i el fred.

Sol  de llevant, Sol de cara.

Neteja'm aquesta pena

teranyina que bruma  la mirada i desdibuixa l'horitzó

Una imatge antiga  i un illot a la deriva

un moment en sípia

com les meves paraules que no acullen les teves gavines argentades

somnis  en aquest mar omnipresent.