Llum a les parpelles

Avui fas cinquanta anys i no sabria con dir-te quant t'he estimat i no sabria pas con dir-te on ha anat a parar tot aquell amor des dels dotze anys. Avui no et puc trucar ni visitar ni fer-te un petó ni abraçar-te ni demanar-te que cantis ni que acaronis la guitarra.

Avui el teu mig segle i jo. No hem trobat encara el pont del reencontre. No sé si el busques o senzillament no t'interessa trobar-lo; aquest pont sòlid, ferm i sincer. Busco la llum de la teva mirada i se'm claven com ganivetades els teus ulls vessants  de ressentiment.

Estimada

Que fàcil va ser tot aquest temps sabent-te al meu costat!

Que senzill va ser caminar en solitari sabent que el teu port em protegia dels naufragis personal!

Quin goig gaudir fins a la melsa de cada una de las teves mirades, rialles, dels silencis que albergaven les més tendres i sinceres melodies.

A l'obaga d'un silenci intransigent i d'un oblit impassible et desitjo un feliç dia, ESTIMADA.