Cada dia passen coses. És un degoteig d'una finíssima pluja de fets que van configurant aquestes vint-i-quatre hores terrestres. No tots els dies tenen aquell aliment que l'esperit enyora. Anem buscant els recursos que ens vagin conduint a un cert benestar interior. Reconec que em sento des de fa algun temps vivint en aquest estat pròxim a l'hibernació emocional que no em deixa gaudir íntimament de cada un dels fets del dia. Ho intento, però en el moment menys oportú se m'emporta aquest vent remolinat del no res i em perdo. Et busco per retrobar-me en la calma, però estàs tan lluny que no s'encén aquella flama al meu interior que escalfa la confiança de allò intangible que la teva ànima em regalava.