Imatge: Llum a les Parpelles

Em fa mal al dit gros del peu  esquerre. Una altra vegada la part esquerra del meu cos es queixa; no crec que sigui una opció política del meu hemisferi dret. Jo diria que aquest hemisferi fa temps que no hi creu en els polítics. Aquesta part del meu cos té més confiança en els homes de cada dia.

 Durant aquest dies de descans, quan la piscina del hotel es tancava al públic,  quan el socorristes marxaven, aquesta que us escriu, el llançava a fer algunes braçades en solitari; un autèntic plaer nedar. Quina sensació tan agradable han de tenir els peixos en el seu ambient. Et sents tan lleugera, inclús ingràvida. També, he nadat nua a la platges del Cabo de Gata. Un cop a l'aigua em treia el banyador, me'l lligava al braç i a nedar, no ho havia fet mai. Algunes platges són molt extenses i amb poca gent.

Em fa mal el dit, no es gota, no es tendència política, no és cervell. He patit un accident que va tenir com a conseqüències un  blau morat  tirant a una foscor amenaçadora que m'embolcallava tot el dit frenada per l'àrnica miraculosa que normalment porto a la farmaciola quan em desplaço  i el dolor de l'os ressentit pel cop. Sort dels meus muscles que s'havien escalfat més de mitja hora a la piscina, sort que van cedir i  vaig poder fer força am els braços. Em vaig quedar em postura de ballarina amb cames obertes, una estesa i l'altra plegada, una dins l'habitació i  l'altra a la terrassa,  pel  mig el desnivell de l'exterior amb l'interior. Tot el pes a l'espatlla dreta i al braç que anaven aguantant la relliscada en un petit moble i jo baixant com un ninot articulat fins que vaig aterrar, de mentre em deia:"  ajuda'm  Déu meu, ajuda'm". Ja veieu que busco Déu quan es presenten maldades. Aquest dies camino a poc a poc...

Caminar a poc a poc, una altra forma de mirar les coses.