A poc a poc, sense sotragades fortes...

Ja ho saps, la passió,  va marxar foragitada. Tots dos ho sabem  del cert. És un sprinter potent, intens i de curta durada, diuen els entesos que al voltant de sis mesos  defalleix per morir o transformar-se.

Tu i jo som fondistes de gran envergadura, pugem els cims més elevats d'un planeta inexistent fet de realitats en nits de llunes plenes. Ens submergim en les profunditats més misterioses i fosques durant períodes incommensurables. Passen els anys, l'aigua de les hores ens modela i ens arrodoneix els contorns. Seguim, sense perdre de vista  aquella flama incandescent que ens diu, que a la fi de tot plegat,  hi ha  llum. Una lluminositat que no s'acaba mai, eterna, com nosaltres, Amor silenciós.

Ja ho saps, hi ha aquell racó de sempre,  tu el vas crear. Mai el deixes enteranyinar. La pols no hi gosa entrar, li té respecte i fins i tot una certa por.

Ja ho sap, estimat,  nosaltres ens nodrim d' un amor  homeopàtic, dosificat, espaiat; amb tres o quatre dosis  l'any en tenim prou.  Al més d'agost,  em prenem una més potent, uns mil k. Tots dos ens  preparem per la tardor i el llarg hivern.  Minúscules i petitones, a voltes inexistents, grànuls o glòbuls d'oxigen, però  nosaltres arrelats en la saviesa més antiga coneixem el seu potencial amagat.  Alguns ho intueixen, d'altres ho ignoren completament, però nosaltres posseïm aquesta  certesa:

El què és invisibles als ulls, EXISTEIX.