Torna a fer un sol radiant, entre  mig, es mou un vent quasi  gèlid. Diuen que avui comença l'estiu i aviat serà el seu  gran  solstici. No em trobo, l'emoció em  queda aixafada per una insubstància que no aconsegueixo anomenar. Prou de recargolar-me en aquest melic meu sense pou!
Avui és estiu i només tinc el desig de retrobar-te, de nou, pel camí dels pollancres.
Saps? M'han regalat dues orquídies entrellaçades per dos  canyissos flexibles dels color de les flors; blanc i lila. He pensat que la diferència cromàtica les feien complementàries i alhora en reeixia llur bellesa. He pensat en nosaltres i en el nostre abismal i, per què no, abissal desencontre. La vida no ho vol; comprenc i accepto  aquest batec serenament.