Ser una resistent no és una forma de rigidesa?
Tenir clars els límits, entre el teu autoritarisme i la meva autonomia, seria una manera d'entendre la lluita diària? Viure, hauria de ser el fluir de l'existència, però quan tu i jo pensem diferents, quan tu i jo no podem mantenir relacions de iguals perquè tu manes i jo em limito a obeir o afer-te la rosca per tal de aconseguir favors sobreentesos, quina és l'actitud a seguir? Fer veure que camino per la via que m'has construït, tot i que sóc aigua indomable o desbordar-me i ofegar-te amb el plaer miserable que l'acció em regala..
Avui, he desitjat reduir-te a cendres. M'hauria quedat tan ampla, si algú m'hagués informat de la teva desaparició. Coses de la meva condició humana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario