Sé que vius per les petjades numèriques del teu pas per aquest món virtual, però  si aquestes petjades canviants no fossin tan  traïdores, sabria de la teva existència que, ara per ara, no afecta  de forma substancial la meva vida.

Avui, he passat unes hores molt connectada a una fon  d'harmonia interior que tenia molt a veure a una certa tendresa i aroma  dels temps passats. Tu també estaves bé avui, no ho he dubtat en cap moment, potser preparaves quelcom on jo hauria de ser en esperit o potser no era així, però en qualsevol cas, eres feliç com jo.

M'he retrobat aquest matí  amb alguns companys. M'he sentit ben tractada i molt escoltada. Hem parlat de grafologia i espiritualitat. Com tots, sense tenir fins el moment camins recorreguts conjuntament, ens hem trobat fent quelcom que té a veure amb la necessitat de trobar un món interior que ens ressoni espiritualment.

Avui, he trobat paraules amb un vol molt creatiu i m'he pogut gronxar amb cada una d'elles un breus segons. La felicitat s'anomenava mirades,  somriures, diàleg nutritius, cartes d'amor engroguides pel pas dels anys  i futur conclòs, escriptures sorprenents per la forma i la dimensió,  estudis grafològics acurats, passió en saber cada dia una mica més, magdalenes, cafès, infusions....

He sentit que la vida, quan vol, ens gratifica amb obsequis inesperats i jo li he agraït silenciosament.