Aquest matí, dijous,  primer dia de tardor, m'he recolzat en un arbre. M´ha semblat que bategava. M''he separat del seu tronc com si allò que han sentit les meves mans fos un confusió del meu cervell. He tornar  a l'arbre, però aquesta vegada l'esquena s'ha enganxat al plataner, he tornar a sentir, aquesta vegada, la soca  inspirava i expirava con si uns pulmons l'habités.
Ai senyor! Quina sensació tan especial i alhora màgica!

Makios, potser anunciaven...