Aquest hivern la neu ha fet caure multitud d'arbres. Ha estat un hivern amb un pes específic en neu. Un any abundós per la forma sòlida de l'aigua.
Hi ha molt arbres caiguts en el trajecte. Molts, no han pogut amb la creu que els ha tocat suportar i d'altres, com aquest, amb una dignitat mantinguda, ens mostra el seu bellíssim esquelet ben arrelat i ferm. Trobar-los en mig de tanta verdor em convida a tenir-ho tot ben present.
Aquests dies a la Cerdanya, amb seu a Setcases, ha estat molt reparador per aquesta cosa meva tan personal que hom anomenaria esperit. Cal que em neixin molt dies com aquest, hores, minuts, segons, mil·lèsimes de respiracions, petitíssimes espurnes per seguir confiada.
2 comentarios:
Tu blog huele tan bien….a verde, a azul del cielo, a lluvia, a flores…es un gusto pasearse por aquí.
Petons
Muchas gracias Ángeles. El sentimiento es mutuo. El mío, en cuanto a tu maestría, es de alumna admirada.
Luminosas miradas para ti.
Publicar un comentario